La Luftwaffe bombardeja el català

Està vist que no sempre és efectiu anar per la vida amb bones maneres, i, si no, que li ho diguin a la directora general de Política Lingüística de les Illes Balears, Margalida Tous, que ha rebut una airada resposta per part dels directius de l’aerolínia Air Berlin després que els recomanés, de la manera més educada possible, que “també” empressin el català en els vols que tinguessin com origen o destí les Balears. Tenint en compte l’elevat volum de trànsit que registren els aeroports illencs i que la companyia té vols a Palma, Barcelona, Eivissa, Maó, València i Alacant, se suposa que Air Berlin hauria de ser la primera interessada en dominar les llengües oficials d’aquests territoris.

Però el que, per a aquells que toquen de peus a terra, sembla el més normal del món, resulta que és intolerable per a aquells que es passen la vida als núvols. El director general d’Air Berlin, Joachim Hunold, va aprofitar la recomanació del govern balear per redactar un opuscle furibund publicat a tall d’editorial a la revista que es distribueix als avions de la companyia. “He de donar cursos de català per decret als meus treballadors? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens dirigim a ells en gallec o en basc? És que ja no parlen castellà?”, escriu l’individu en qüestió fent gala de la cèlebre tolerància teutona. Hunold es queixa de la “imposició” del català que condueix a “la partició d’Espanya” i al fet que hi hagi pobles a Mallorca on els nens ja no saben parlar castellà. Tot i no compartir les crítiques, he de reconèixer que aquesta última constatació és certa: Hi ha pobles de Mallorca on no es parla castellà, però tampoc català, perquè el que es parla és alemany. Potser és que les illes també formen part del lebensraum o espai vital.

De tota la polèmica que aquestes declaracions han generat se n’han dit moltes coses i jo només voldria que aquells que parlem en català n’extreguéssim tres conclusions. La primera lliçó l’hauria d’aprendre el govern balear i tots aquells governs de territoris amb el català com a llengua oficial o cooficial: Com que està vist que facin el que facin els departaments de política lingüística la seva actuació serà mal rebuda, més val passar de la recomanació a l’acció. Es volen queixar? Molt bé, ara només cal donar-los el motiu. El destinatari de la segona lliçó és una mica més ampli: som tots nosaltres. És tan senzill com vetar Air Berlin cada vegada que vulguem viatjar en avió. No es tracta de chauvinisme, ni tan sols de nacionalisme (els nacionalistes, no ho oblidem, són ells), sinó d’una qüestió de dignitat. I no de dignitat nacional, sinó humana, perquè els drets lingüístics, per molt que alguns vulguin presentar-los com una expressió del patrioterisme més furibund, no són altra cosa que drets de les persones. Per tant, contractar amb Air Berlin és donar diners a aquells que atempten contra els nostres drets, és pagar perquè ens maltractin. Ben mirat, però, això als catalans ja ens passa cada vegada que fem la declaració de la renda, els que la fan, és clar.

La tercera i última lliçó que hauríem d’obtenir de la polèmica és que sempre es qüestiona l’ús de les mateixes llengües, sempre es qüestionen els drets dels mateixos. Mentre que tothom troba molt normal que a Madrid tot funcioni en castellà, a Amsterdam en neerlandès i a Berlin en alemany, sempre cal donar mil i una explicacions per fer servir el català a Palma o a Barcelona, el gallec a Santiago o el basc a Sant Sebastià. La diferència entre els uns i els altres és clara: Cal esdevenir independentista a força de ser demòcrata i liberal. I tot i així, l’endemà de la independència, si mai arriba, haurem de seguir escoltant que això de parlar en català és retrògrad i que companyies com Air Berlin són tan internacionals que només poden parlar en alemany o en castellà. A aquests que volen ser tan cosmopolites, però, jo els proposaria que parléssim tots en anglès, perquè, posats a tenir un amo, com més fort, millor. Però, ai! Aleshores molts no estarien a l’altura, començant pels presidents del govern d’Espanya!

Tornant al cas dels avions alemanys: Després que la polèmica saltés als titulars dels informatius, el director general d’Air Berlin per Espanya i Portugal, Àlvaro Middelmann, s’ha afanyat a aclarir que l’editorial en qüestió estava escrita en un to humorístic i que no pretenia ofendre ningú. Això ja és més reconfortant, certament, perquè els catalans de fer bromes en sabem força i Berlin, Alemanya i els seus avions són, sens dubte, una font humorística inesgotable; d’humor negre, s’entén. Cal recordar que, fa una setantena d’anys, l’aviació germànica no va deixar gaire bon sabor de boca entre els habitants de l’Espanya perifèrica. Al capdavall, però, no cal patir, perquè els esforços dels alemanys en aquesta matèria sempre han estat de curta volada. Ignoro si els directius d’Air Berlin han sentit mai a parlar de la Royal Air Force i de la batalla d’Anglaterra.