Tot i que la meteorologia sembla que encara no se n’ha adonat, l’estiu s’acosta. Arriba aquell moment de l’any en què molts andorrans posen a punt els apartaments de Salou, els adossats de Miami Platja o els xalets de Vilafortuny i deixen el país desert cada cap de setmana. S’acosten aquells divendres en què toca envair la C-14, devorar quilòmetres i quilòmetres d’asfalt, tot burlant els radars dels Mossos, i no aixecar el peu de l’accelerador fins que per la finestreta del cotxe entri olor de mar.
Ara bé, com que el temps no sembla tenir gaire pressa, nosaltres tampoc no l’hem de tenir. És per això que he aprofitat una de les primeres anades i vingudes per la C-14 de la temporada per fer una visita a Gabriel S., un metge filòsof d’ascendència aragonesa instal·lat a Montblanc. El doctor S. és l’única persona que conec que té per objectiu inventar o descobrir una cosa nova cada mes. Això fa que visitar-lo tingui sempre quelcom d’estimulant, especialment si l’encontre té lloc al restaurant Cal Travé de Solivella que és, sens dubte, l’indret més rellevant de la ruta que uneix Andorra amb la Costa Daurada des del punt de vista gastronòmic i enològic.
Els invents i els descobriments (en el fons, el matís no té cap importància) de Gabriel S. no es limiten a l’àmbit de la medicina: més enllà de complir amb la seva funció hipocràtica d’ajudar a ben morir les persones, el doctor S. Va aconseguir fer funcionar els cotxes amb oli de girasol molt abans de l’eclosió del biodièsel, va idear un sistema de pressurització per evitar la corrupció dels aliments frescos i recentment ha elucidat una xarxa d’aigües europea per evitar futurs episodis de sequera. El descobriment al qual ha dedicat el seu últim mes, però, té una ressonància molt més global: es tracta d’explicar per què s’ha produït el darrer terratrèmol a la Xina o d’on provenen els tsunamis de l’Índic i el Pacífic. I aquí és on ve la part interessant de l’assumpte, perquè resulta que aquests fenòmens tenen, segons la versió del doctor S., molt a veure amb l’escalfament global i el canvi climàtic.
Segons la teoria de Gabriel S., hauríem de començar a desterrar aquell antic coneixement que ens diu que la Terra és una esfera lleugerament aixafada pels pols. L’escalfament global està provocant la progressiva desaparició dels casquets polars, fet pel qual una massa d’aigua de proporcions considerables deixar d’estar concentrada als pols i passa a distribuir-se per tot el planeta. Això fa que la Terra comenci a canviar de forma i els terratrèmols, els tsunamis i els volcans no són sinó les costures del vestit que s’han d’adaptar a la nova forma del cos. Les observacions del doctor S. Li han permès traçar una línia que passa per l’Etna i el volcà xilè de Chaitèn, tots dos en erupció, i el terratrèmol de la Xina. Segons aquesta línia imaginària, el proper fenomen serà un tsunami al Pacífic, afortunadament en una zona no habitada.
Quan Gabriel S. em va explicar la seva teoria, no vaig poder evitar fer-hi la meva aportació. Des del meu punt de vista, el terratrèmol de la Xina té el seu origen en la disputa que manté el Govern xinès amb el Tibet. De fet, ¿què ha estat aquest terratrèmol sinó un producte de la pressió que exerceix la placa índia des de l’Himàlaia sobre la Xina? Em sento més còmode en aquesta visió romàntica de les coses segons la qual hauríem assistit a un ajustament de comptes entre el Tibet i la Xina: com que els tibetans estan pràcticament desarmats davant de la poderosa Xina, la seva terra s’ocupa de la venjança. Després d’escoltar la meva versió dels fets, el doctor S. va arquejar lleugerament les celles i va dir que, al capdavall, totes dues teories eren compatibles. En el fons, segons la teoria de l’escalfament global, també tots plegats estaríem pagant per haver contribuït al canvi climàtic. El que m’amoïna és que, tant si ho entenem com una venjança del Tibet contra la Xina o com una venjança del planeta contra tots nosaltres, sempre són els més dèbils els que acaben pagant els plats trencats.
0 comentaris:
Publica un comentari