Al principi era la dona

En una entrevista publicada el cap de setmana passata EL PERIÒDIC, l’escriptorJuan Goytisolo afirmava que l’arrel detots els mals és la invenció d’Eva. És cert que Eva se’ns presenta com un apèndix d’Adam i que, a més, acaba sent la principal culpable del pecat original. Això, però, no ens hauria de dur a afirmar que les religions monoteistes són discriminatòries per naturalesa. Tal vegada el judaisme i l’Islam ho siguin, però no el cristianisme. O potser és que el cristianisme no és una religió monoteista, però aquest ja seria un assumpte molt més complex.

El que no és gens complex és reconèixer que les diferents esglésies cristianes han practicat durant segles la discriminació de sexes, la majoria encara ho fa ara, però el cristianisme, en essència, és feminista. Pocs estudiosos de les Escriptures posen en dubte que un dels deixebles predilectes de Jesús va ser Maria Magdalena. El que passa és que el cristianisme va morir amb Jesús i els pares de l’Església van tenir molt interès a perpertuar el principi de dominació de l’home sobre la dona.

En qualsevol cas, el cristianisme no és l’única religió que, havent nascut igualitària, va ser transformada pels seus sacerdots en discriminatòria. La divinitat més antiga de Roma, per exemple, era una dona: Anna Perenna, deessa de la vida i de la mort, de l’etern retorn. La festivitat d’aquesta deessa, que coincidia amb els Idus de març, és a dir, amb el començament de l’any, era molt celebrada pels plebeus, però la religiositat oficial es va encarregar de desplaçar-la del panteó en favor de divinitats, com ara Júpiter. L’essència, malgrat tot, roman i viatjaa través dels temps per camins ocults a la mirada dels homes. Així s’explica que Anna Perenna aparegui també a la cultura celta com una fada que habita en una font en mig del bosc. De fet, l'expressió «en temps de Maria Castanya» era, en origen, «en temps d’Anna Castanya», però va ser transformada per intercessió mariana.

Algun dia ens adonarem que totes les religions van néixer per alliberar i igualar les persones, però acaben convertint-se en un instrument per mantenir-les lligades i sotmeses. Cal descobrir la seva essència original, o inventar-la, això és el de menys. El romanticisme alemany, per exemple, va redescobrir (o inventar) una nova cosmogonia per a la religió grega. Els poetes romàntics tenien una altra versió dels fets que s’aparta de la història d’Urà devorant els seus fills. Una deessa primigènia, Afrodita Urània, mira des del cel una terra que és un grapat de matèria sense forma. Aquell munt de fang queda tan seduït per la bellesa del rostre d’AfroditaUrània que es comença a transformar per tal de poder reflectir-lo. Així ho explica Hölderlin a l’Himne a la deessa de l’harmonia. Per molt que alguns ho hagin volgut amagar durant segles, al principi era la dona.

Més recentment, la ciència ha seguit el camí mostrat per la poesia: la teoria genetista afirma que l’ancestre més antic de la humanitat és femení, l’Eva mitocondrial. Els defensors de la teoria calculen que va viure50.000 anys abans que el primer ancestre masculí, l’Adam cromosomal-Y. No podia ser d’una altra manera. Al capdavall, la funció de la ciència és traduir al llenguatge dels homes allò que els déus diuen a través dels poetes.