Com la majoria de votants de Sarkozy, jo també dic (i escric) que el món occidental pateix una manca d'autoritat. El que passa és que no ens referim a la mateixa cosa: Ells entenen la crisi de l'autoritat com a necessitat d'una major repressió i jo l'entenc, precisament, com tot el contrari. Quan la dreta parla de l'autoritat, en realitat es refereix a l'imperi. El que passa és que la dreta, tot sigui dit de passada, ha estat sempre bastant inculta. Els romans entenien la República com l'equilibri entre la potestas, el poder que emana de la llei, l'imperium, el poder de les armes, i l'auctoritas, el poder del prestigi. La crisi que viu el món occidental no és altra cosa que un desequilibri entre aquests tres poders: una manca d'auctoritas.
Aquell que està investit d'autoritat és l'autor, paraula llatina que deriva del verb augeo, que significa fer créixer, fecundar, cultivar. L'autor, doncs, és una mena de pagès que hereta una terra i la cultiva, perquè tot allò que no és tradició és plagi. Precisament el passat dilluns, 23 d'abril, vam celebrar la festa d'un d'aquests autors: Georgeon, del grec: aquell que dóna forma a la terra. El que l'etimologia romana ens demostra és que l'autoritat és independent de l'imperi, i això vol dir que qui és capaç de cultivar-se no té necessitat de recórrer a les armes.
Un cop constatada la manca d'autoritat i el veritable significat de la paraula, el dilema entre Royal i Sarkozy té una solució molt fàcil. La candidata socialista ha governat sàviament la regió de Poitou-Charentes posant en pràctica mesures de democràcia participativa molt avançades i proposa una França descentralitzada, amb un poder polític proper als ciutadans, una França desacomplexada i allunyada dels dogmes de l'esquerra i la dreta, i també de la falsa contraposició entre llibertat i seguretat. El candidat conservador, que no va dubtar a reprimir brutalment les revoltes de la banlieue de la tardor de 2005, és la cara més visible de la França de la por: La por a la immigració, a la diferència, a la transformació, al canvi; la por a la vida. Sarkozy és el candidat dels covards, és el representant d'una França que es bat en retirada, que corre a demanar perdó als Estats Units per la seva desobediència durant la guerra d'Iraq.
França ha de triar entre l'auctoritas de Royal i el merum imperium de Sarkozy.
«La virtut contra el furor prendrà les armes i el combat serà breu» Petrarca
0 comentaris:
Publica un comentari