Lady Bracknell: Sempre he estat de l’opinió que l’home que es vulgui casar amb la meva filla ho ha de saber tot o no ha de saber res. Què sap vostè senyor Worthing?
Jack: [dubitatiu] Em temo que jo no sé res de res, Lady Bracknell.
Lady Bracknell: M’alegro de sentir-ho. Mai no he aprovat res que intenti acabar amb la ignorància natural. La ignorància és com una delicada fruita exòtica; toqueu-la i el seu perfum desapareixerà. La teoria de l’educació moderna està absolutament equivocada. Afortunadament a Anglaterra l’educació no produeix efectes de cap tipus. Si els produís, representaria un greu perill per a les classes benestants i portaria a actes de violència revolucionària a Grosvenor Square.
Però no vaig poder seguir llegint perquè en aquell moment va entrar el meu germà Lluís per demanar-me que l’ajudés a estudiar per a l’examen que tenia l’endemà. L’examen era de Filosofia i el tema central era l’epistemologia, la teoria del coneixement, i el pobre noi s’estava fent un embolic entre judicis sintètics, analítics, a priori, a posteriori, fenòmens, noümens i altres paraules intimidadores. Per a l’examen havia de saber l’evolució de l’epistemologia des de Plató fins a Popper o, el que és el mateix, des de Plató fins a Kant perquè Popper era burro i no va aportar més que burrades.
Vaig preguntar-li què sabia d’aquests autors i no sabia absolutament res. I com ha pogut aprovar Filosofia fins ara? Vaig pensar jo. La resposta és senzilla: perquè ara s’estudia Filosofia prescindint de la cronologia, dels autors i de les obres. El que compta són els conceptes, diuen, i és cert: però és tan àrid, tan inhumà, estudiar en abstracte! És molt més senzill entendre els conceptes si els podem vestir amb la túnica d’Aristòtil o la perruca de Kant. La reforma educativa va preveure la divisió de l’assignatura de Filosofia en Història de la Filosofia i Filosofia pròpiament dita. El lògic, doncs, és estudiar primer Història de la Filosofia i després Filosofia, però com que l’important de cara a la selectivitat és la segona s’acaba prescindit de la primera, especialment en els batxillerats de ciències. El resultat és que els alumnes es veuen obligats a estudiar Filosofia d’una forma caòtica, dura i avorrida.
Aquest, però, no és un defecte exclusiu de la Filosofia, sinó que també afecta a altres matèries. La Literatura ha desaparegut dels itineraris troncals i ara a les assignatures de Llengua s’estudia una mica de Literatura d’una forma curiosa: en lloc d’ordenar els continguts cronològicament, s’ordenen per gèneres: la novel·la, el teatre... Si seguim així algun dia estudiarem la Història ordenada per batalles, epidèmies i descobriments i a l’assignatura de Matemàtiques primer ens ensenyaran totes les operacions amb nombres parells i després totes amb nombres senars. Els alumnes passaran encara més hores a l’escola i sabran encara menys coses.
Arribarà un dia, no gaire llunyà, en que les úniques matèries que dominaran els estudiants seran informàtica i comptabilitat, perquè això és l’únic que els cal saber als proletaris del segle XXI. Lady Bracknell podrà dormir tranquil·la: Serem tots més burros que Popper i, el que és més important, no hi haurà actes de violència revolucionària a Grosvenor Square. No patiu, la fruita exòtica de la ignorància conservarà per sempre la seva puresa originària.
3 comentaris:
sublim el text. jo mateix vaig sofrir les ensopides hores de filosofia...sort que vaig descobrir un llibre que es diu: el mundo de sofia.
una abraçada
Iago:
educacio,programes...que fem?
Realment volem educar? qui es tan agosarat?
Tota educació comporta demanar al noi que admeti la seva ignorancia i accepti l'autoritas llatina del professor...aixo a mes a mes de saber obeir...
res mes lluny de la realitat.Ferran Borrás
Estic totalment d'acord que el problema és l'autoritat i aquest problema no el té l'escola, o no només l'escola, és un problema més general.
Publica un comentari