Fruites exòtiques

Un avantatge clar de la Música sobre la Literatura és que podem escoltar les nostres obres musicals predilectes centenars, milers, de vegades, cosa que no podem fer amb la nostra novel·la preferida. Si volem tornar reiteradament a obres literàries que ens agraden només podem rellegir passatges i acostumem a triar aquells que tenen ritme, tensió, harmonia... aquells que són més musicals, en definitiva, perquè en el fons tota obra d’art aspira a ser Música. Un dels passatges als que més m’agrada tornar, precisament perquè té un ritme i una intensitat inigualables, és l’interrogatori pre-matrimonial que Lady Bracknell fa a Jack Worthing a La Importància de ser Franc d’Oscar Wilde. Ahir a la tarda vaig preparar uns quants sandvitxos de cogombre, vaig agafar altra vegada el llibre i em vaig disposar a llegir:

Lady Bracknell: Sempre he estat de l’opinió que l’home que es vulgui casar amb la meva filla ho ha de saber tot o no ha de saber res. Què sap vostè senyor Worthing?

Jack: [dubitatiu] Em temo que jo no sé res de res, Lady Bracknell.

Lady Bracknell: M’alegro de sentir-ho. Mai no he aprovat res que intenti acabar amb la ignorància natural. La ignorància és com una delicada fruita exòtica; toqueu-la i el seu perfum desapareixerà. La teoria de l’educació moderna està absolutament equivocada. Afortunadament a Anglaterra l’educació no produeix efectes de cap tipus. Si els produís, representaria un greu perill per a les classes benestants i portaria a actes de violència revolucionària a Grosvenor Square.

Però no vaig poder seguir llegint perquè en aquell moment va entrar el meu germà Lluís per demanar-me que l’ajudés a estudiar per a l’examen que tenia l’endemà. L’examen era de Filosofia i el tema central era l’epistemologia, la teoria del coneixement, i el pobre noi s’estava fent un embolic entre judicis sintètics, analítics, a priori, a posteriori, fenòmens, noümens i altres paraules intimidadores. Per a l’examen havia de saber l’evolució de l’epistemologia des de Plató fins a Popper o, el que és el mateix, des de Plató fins a Kant perquè Popper era burro i no va aportar més que burrades.

Vaig preguntar-li què sabia d’aquests autors i no sabia absolutament res. I com ha pogut aprovar Filosofia fins ara? Vaig pensar jo. La resposta és senzilla: perquè ara s’estudia Filosofia prescindint de la cronologia, dels autors i de les obres. El que compta són els conceptes, diuen, i és cert: però és tan àrid, tan inhumà, estudiar en abstracte! És molt més senzill entendre els conceptes si els podem vestir amb la túnica d’Aristòtil o la perruca de Kant. La reforma educativa va preveure la divisió de l’assignatura de Filosofia en Història de la Filosofia i Filosofia pròpiament dita. El lògic, doncs, és estudiar primer Història de la Filosofia i després Filosofia, però com que l’important de cara a la selectivitat és la segona s’acaba prescindit de la primera, especialment en els batxillerats de ciències. El resultat és que els alumnes es veuen obligats a estudiar Filosofia d’una forma caòtica, dura i avorrida.

Aquest, però, no és un defecte exclusiu de la Filosofia, sinó que també afecta a altres matèries. La Literatura ha desaparegut dels itineraris troncals i ara a les assignatures de Llengua s’estudia una mica de Literatura d’una forma curiosa: en lloc d’ordenar els continguts cronològicament, s’ordenen per gèneres: la novel·la, el teatre... Si seguim així algun dia estudiarem la Història ordenada per batalles, epidèmies i descobriments i a l’assignatura de Matemàtiques primer ens ensenyaran totes les operacions amb nombres parells i després totes amb nombres senars. Els alumnes passaran encara més hores a l’escola i sabran encara menys coses.

Arribarà un dia, no gaire llunyà, en que les úniques matèries que dominaran els estudiants seran informàtica i comptabilitat, perquè això és l’únic que els cal saber als proletaris del segle XXI. Lady Bracknell podrà dormir tranquil·la: Serem tots més burros que Popper i, el que és més important, no hi haurà actes de violència revolucionària a Grosvenor Square. No patiu, la fruita exòtica de la ignorància conservarà per sempre la seva puresa originària.