dimecres 14 de març de 2007

Escoltar el Silenci

L'altre dia vaig assistir a la meva primera sessió d'espiritisme. L'organitzava una gran amiga meva, visionària de naixement i teosòfica per aprenentatge, en el mateix pis de la Rambla de Catalunya on el President Companys duia a terme rituals similars 70 anys enrere. Com que només som uns principiants en la tècnica de Madame Blavatsky, no vam aconseguir contactar amb cap esperit familiar, ni tampoc amb cap personatge històric de rellevància. L'únic esperit que va acudir a la nostra vetllada teosòfica va ser el de la Marquesa de Merteuil, protagonista de Les Amistats Perilloses de Choderlos de Laclos.

Al principi estàvem tots força decebuts, perquè esperàvem algun conegut, però ben aviat ens vam adonar que la senyora de Merteuil donava més joc del que havíem suposat. És un esperit realment fascinant, tot i que ella atribueix tot el mèrit al fet d'haver estat una dona en un món d'homes, ja que va fer de la necessitat virtut i va forjar-se un caràcter extraordinari. 'Estar callada i obeir', ens explicava la marquesa amb veu d'ultratomba, 'va donar-me l'oportunitat perfecta d'observar i escoltar, no pas allò que les persones dèien, cosa que no té cap mena de valor, sinó allò que no gosaven dir.'

'Aquestes suspicàcies ja no serveixen avui dia', vaig dir jo, que tenia la nit escèptica i desmitificadora, 'són d'un altre temps: de l'època en què Versalles i els seus jocs de traició eren el centre de l'univers.' No està gens bé interrompre un mort quan està parlant i la senyora de Merteuil em va fer notar la meva falta d'educació sacsejant les cortines, apagant un parell d'espelmes i fent dringar les copes d'un aparador modernista.

'I tu estudies periodisme, estúpid?', va increpar-me l'esperit de la marquesa, 'no veus que l'important no és allò que diuen els mitjans, sinó precisament allò que no volen dir? Mira al teu voltant. L'èxit mediàtic del PP no és que tothom parli del cas de Juana Chaos, sinó que no parlin del judici pels atemptats de l'11-M, perquè els que ataquen hipòcritament el Govern per fer allò que ells també haurien fet en el seu lloc són els mateixos que porten 3 anys fomentant una teoria conspirativa que ara ha resultat ser falsa. Són els mateixos que porten tres anys mentint sense escrúpols dient que ETA estava implicada en la trama de l'11-M. Tots els seus intents per incloure aquestes mentides al judici de l'Audiència Nacional han fracassat i això que el jutge del cas no és precisament del sector progressista. Parlen del cas de Juana Chaos per evitar que es parli de les seves mentides. És lògic, per a un polític sempre és millor quedar com un hipòcrita que no pas com un mentider. Contra les seves mentides només cal escoltar el silenci.' I, després de dir això, la veu de la marquesa de Merteuil es va fondre amb els rumors de la nit.

5 comentaris:

rubiaaveces ha dit...

No olvide, querido amigo, que Merteuil acabó desfigurada y abucheada en ese gran escenario suyo que fue la ópera.
Y no fue la única que acabó como suele decirse, como el rosario de la aurora.

Iago ha dit...

Precisamente por eso ella sabe qué precio se acaba pagando tarde o temprano por haber mentido, manipulado y vilipendiado la verdad. Es un aviso para navegantes. Para los que llevan tres años navegando en la dirección equivocada.

Es cierto que Merteuil no fue la úncia. También su compañero Valmont acabó mal. Pero en el último momento el supo ponerse del lado de la Justicia y por eso murió en un duelo. Los dioses le dieron la oportunidad de defenderse.

Más triste fue el caso de Madame de Tourvel: muerta sin culpa. O no? O quizás murió de hipocresía? Si así fue, también viene a cuento su muerte.

rubiaaveces ha dit...

La verdad es que tanto Merteuil como Valmont tienen un puntito gay que no se lo salta un torero. Mi profesosr de literatura francesa era gay declaradísimo y había que ver cómo idolatraba a la mala malísima.
Me voy a abstener de la relación fácil. Sólo quiero señalar que nuestra bien amada y nunca bien ponderada generalitat puede prometer y promete la gratuídad de los cambios de sexo y de las gafas y las lentillas.

Iago ha dit...

Estimadísima colega y querida amiga:

No olvide que la condición de homosexual es inherente a la de profesor de literatura francesa. Lo gay, por así decirlo, es la literatura francesa en general. Porque lo de Proust con la madalena...

Mi espíritu no alcanza a comprender la relación entre la marquesa de Merteuil, los profesores de literatura francesa (gays más o menos declarados)y lo del cambio de sexo y las lentillas que promete la Generalitat.

rubiaaveces ha dit...

Bueh, es que mi mente retorcida me lleva a hacer links de lo mas perverso.
(disculpen por las tildes, los ordenadores noruegos no tienen tan elegantes grafias y en cambio tiene estos extranos simbolos: ø, æ)