e sarà mia colpa se così è?

Hi va haver un temps en què m’hagués agradat ser Maquiavel, però no vaig trobar cap polític comparable a Cèsar Borja o Ferran el Catòlic. De fet, fins avui estava convençut que l’escriptor florentí havia tingut la gran sort de viure en una època en la qual era possible escriure El Príncep perquè hom comptava amb bons models. Jo pensava, càndid de mi, que aquesta època havia passat, però els tres últims moviments de fitxes del President Zapatero demostren tot el contrari.

Es pot estar d’acord o no amb regalar Endesa als italians, amb concedir el segon grau a De Juana Chaos i amb la visita a Catalunya, però s’ha d’admetre que la jugada ha estat magistral. Fa una setmana Zapatero estava acorralat: Malgrat la reducció de pena del Suprem, De Juana no abandonava la vaga de fam i corria el risc de convertir-se en màrtir. Per si això fos poca cosa, de res no havia servit el recolzament del Govern a Gas Natural perquè finalment EON s’enduria Endesa a l’hort i així la Cort financera madrilenya, amamantada per les privatitzacions d’Aznar, marcava un altre gol a la mesocràcia catalana, veritable artífex de la victòria de ZP el març de 2004.

Les elits econòmiques de la capital del Regne havien decidit que era millor deixar la principal elèctrica del país en mans d’una multinacional alemanya abans que cedir-la als catalans. Poc s’esperaven, però, que un sopar amb Romano Prodi capgiraria tan les coses. Teòricament Zapatero i Prodi es van reunir a Eivissa per promocionar el formatge de Parma, el pernil de Jabugo, la mortadel·la de Bolònia i el cava català, però el resultat és que fa una setmana EON estava a punt de fer-se amb el 50% d’Endesa i ara la italiana Enel ja té el 22% i s’aliarà amb Acciona per deixar els alemanys fora de joc. I a canvi, què ha rebut Zapatero? Doncs que els italians no posin traves a la compra d’Autostrade per part d’Abertis. La Cort de les Finances noquejada. Si guanya Zapatero, guanya La Caixa.

Encara quedava per resoldre l’assumpte més candent: el cas De Juana Chaos. Fins fa poc la dicotomia era clara: O s’aplica la llei, deixant-lo morir i elevant-lo als altars del nacionalisme basc, o se’l deixa en llibertat prescindint de l’Estat de dret. Doncs Zapatero ha aconseguir la quadratura del cercle: li concedeix la presó atenuada i l’etarra renuncia a la vaga de fam. El PP passarà dies, mesos si cal, dient que l’Estat ha cedit al xantatge d’un terrorista, però el cert és que el Govern no s’ha apartat del que marca la llei i no ha concedit la llibertat a De Juana. La decisió de Zapatero és de difícil digestió per a l’opinió pública? Sens dubte, però per això està Rubalcaba: per donar la notícia mentre el President és a Barcelona.

A Barcelona, capital del col·lapse ferroviari, tothom esperava Zapatero amb els ganivets esmolats i el President només podia vendre fum perquè el caos de Renfe no s’arregla en una legislatura. Però l'anunci de la concessió del segon grau a De Juana ho tapa tot. El preu a pagar: la dreta una mica més crispada del que ja és habitual. Solució: Emigrar a Barcelona i deixar que Rubalcaba aturi l’allau de banderes i càntics pre-constitucionals a Madrid. Si no recordo malament, a Zapatero li deien bambi, no? Ja va advertir-nos Maquiavel que «aquells que han dut a terme grans obres han estat aquells que han tingut pocs miraments envers les seves promeses i que han sabut burlar amb astúcia l’enginy dels homes.»

e sarà mia colpa se così è?