Negocis d'ara i de sempre

Un dels principals avantatges d’anar en bicicleta per Barcelona és que s’obtenen extraordinàries vistes de la ciutat. Un dels meus llocs predilectes per circular a dues rodes és la plaça d’Espanya, especialment en dies com el d’avui, temperats i sense núvols. La font digna de Roma, les torres venecianes i la pujada al Palau Nacional, tan teatral que sembla treta del fons d’un quadre del Veronese o de Van Delen. Però tot plegat no és més que teatre, artifici... perquè la realitat s’encarrega de recordar-nos que no som italians, sinó catalans; que com a poble no hem nascut sota la protecció d’una cúpula o en el refrescant dolce far niente d’una fontana, sinó a l’ombra sufocant d’una parada de mercat o a la foscor polsosa d’un magatzem de betes i fils. La font, les torres, les cúpules... són màscares per amagar una fira de comerciants: el 3GSM, en aquest cas.

Un dels llocs més tediosos per circular a dues rodes és la plaça d’Espanya, especialment en dies com el d’avui, dies de fira, en els que tot és un caos: Les voreres atapeïdes de gent i de motos mal aparcades, aglomeracions de taxis per arreu, la guàrdia urbana sobrepassada... i tots els firaires amb aquells ridículs cordills de color rosa penjant del coll. Quan em trobo al mig de la voràgine m’entren unes ganes de ser alcalde per fer tancar la Fira per sempre més... però no pot ser, perquè sense la Fira no tindríem Montjuïc amb les seves fonts romanes i les seves torres venecianes.

Els diaris, les ràdios, les televisions, no paren d’advertir-nos-ho: tot gira al voltant del 3GSM, és un dels esdeveniments més importants de l’any. Ens expliquen que els hotels fan l’agost en ple febrer, que tots els taxis estan ocupats, els restaurants plens, el trànsit desviat, els firaires encantats amb Barcelona... però tot això, com les fonts romanes i les torres venecianes, no és més que teatre, artifici, una màscara amb la que els mitjans dissimulen la realitat per complaure els poderosos. A part dels hotels i els taxis, qui més fa negoci amb el 3GSM i amb la majoria de salons de la Fira de Barcelona? Els prostíbuls. Els hotels tenen les seves habitacions reservades, però segur que l’aforament només ha arribat al límit a al Bailén 22, al Riviera i a d’altres cases de barrets més discretes, com les de Rector Ubach i Doctor Roux.

No pretenc ser moralista, al capdavall cadascú fa amb la seva vida allò que vol; però per què els mitjans de comunicació parlen de tot el diví i l’humà referit al 3GSM i s’obliden del gran impacte que té sobre la prostitució? O és que potser us penseu que aquests ramats d’homes (em fa vergonya pertànyer a un sexe la valentia del qual és directament proporcional a la mida del ramat en el que s’inclou) que no troben taxi a les 4 de la matinada s’han passat la nit jugant al Trivial Pursuit? Per si algun dia algun diari s’atreveix a publicar algun article al respecte, jo li regalo el titular: “3GSM: La tecnologia més innovadora al servei de l’ofici més antic del món.” Com es pot ser tan repugnantment servil amb el poder?