Els que em coneixen una mica bé saben que sóc un anglòfil declarat i que, a més, no acostumo a prodigar elogis cap a la República francesa. Però ha arribat l'hora que em tregui la màscara, la veu de la conciència m'hi olbiga, no puc seguir portant aquesta doble vida... Sí, ho confesso: m'encanten la Provence i la Côte d'Azur, la prosa de Voltaire i els versos de Baudelaire, adoro aquells llibres editats a París amb cobertes de color d'ivori i lletres vermelles i negres a la portada, se'm posa la pell de gallina cada cop que escolto la Marsellesa! Ja està, ja ho he dit, no sabeu quin pes m'he tret del damunt.
Per si tot això fos poca cosa, ara resulta que el Partit Socialista francès ha escollit Ségolène Royal candidata a la Presidència de la República. No m'ho poden fer, és un vrai coup de foudre, amb un parell més com aquest acabaré penjant la tricolore al meu balcó. M'agrada Ségolène Royal, perquè no pertany a cap dels sectors tradicionals del partit, perquè rebutja els dogmes d'una esquerra que s'ha quedat aferrada al maig del 68 i perquè, a més, és filla d'un militar conservador no gaire disposat a donar estudis a una dona.
Però el que més m'agrada és el que ha fet el seu enamorat, François Hollande, primer secretari del PS: Renunciar a ser candidat per no posar obstacles a la seva dona. Mon Dieu! Això deixa Orlando, Ariodante, Ruggiero i tots els altres cavallers a l'alçada del betum. Diuen que Laurent Fabius, un dels aspirants a ser candidat, va comentar en saber que Royal es presentava: "Si ella és la candidata, qui es farà càrrec dels nens?" A les eleccions d'ahir Ségolène Royal va obtenir el suport del 60,62% dels militants del PS i Fabius només el 18,54%, resultat que respon perfectament a la seva pregunta: Qui és farà càrrec dels nens? Laurent Fabius, sens dubte, ara tindrà tot el temps del món. Fins aviat. Sigueu molt feliços. vive LA france!
0 comentaris:
Publica un comentari