Agafat fermament a les teves ales d'or, on em portes, temps? És curiós perquè qui m'havia de dir a mi que acabaria entrant al 2006 a Torremirona, al costat de Figueres? Tot dóna tantes voltes! La vida va tan depressa que la tinta no pot atrapar-la... Tot canvia vertigionosament, però de vegades necessitem que algunes coses es mantinguin; alguns amics que sempre són aquí... com en Cabezón.
Bé, he d'admetre que el meu amic Cabezón és força pesat; des que el vaig conèixer gairebé mai no s'ha separat de mi: Surt amb mi de festa, ve amb mi de viatge, de vacances, de cap de setmana, ho sap tot de la meva vida, molt més del que pugui saber cap altra persona. Des que el conec les meves relacions sempre han estat cosa de tres: Ella, en Cabezón i jo; des que el conec que l'amor és cosa de tres; i l'amistat, i els rollos ocasionals, i... tot. Tremolo només de pensar que qualsevol dia en Cabezón pot explicar-ho tot: M'ha vist en situacions terriblement íntimes. Us ben prometo que jo faig de tot per evitar-lo, especialment quan quedo amb una noia: però quan passo a buscar-la per casa seva ell també és allí, esperant-se a la porta amb els seus ulls inquisitius i el seu etern vestit blau fosc. Ara que no ens escolta us diré que me n'estic cansant, hi ha dies en els que és insuportable.
Però, d'altra banda, què seria de mi sense en Cabezón? Quantes vegades m'ha donat calor a l'hivern o ha refrescat les caluroses tardes d'estiu? Quantes vegades ha cantat per alegrar-me el dia? I quan es posa malalt, pateixo tant!!! En el fons, li tinc una mica d'envenja, perquè se (i ell també ho sap, el punyetero) que alguns (i algunes) no m'estimarien tant si en Cabezón no fos amic meu. Són tan complicades les relacions humanes! Fins aviat. Sigueu molt feliços.
Bé, he d'admetre que el meu amic Cabezón és força pesat; des que el vaig conèixer gairebé mai no s'ha separat de mi: Surt amb mi de festa, ve amb mi de viatge, de vacances, de cap de setmana, ho sap tot de la meva vida, molt més del que pugui saber cap altra persona. Des que el conec les meves relacions sempre han estat cosa de tres: Ella, en Cabezón i jo; des que el conec que l'amor és cosa de tres; i l'amistat, i els rollos ocasionals, i... tot. Tremolo només de pensar que qualsevol dia en Cabezón pot explicar-ho tot: M'ha vist en situacions terriblement íntimes. Us ben prometo que jo faig de tot per evitar-lo, especialment quan quedo amb una noia: però quan passo a buscar-la per casa seva ell també és allí, esperant-se a la porta amb els seus ulls inquisitius i el seu etern vestit blau fosc. Ara que no ens escolta us diré que me n'estic cansant, hi ha dies en els que és insuportable.
Però, d'altra banda, què seria de mi sense en Cabezón? Quantes vegades m'ha donat calor a l'hivern o ha refrescat les caluroses tardes d'estiu? Quantes vegades ha cantat per alegrar-me el dia? I quan es posa malalt, pateixo tant!!! En el fons, li tinc una mica d'envenja, perquè se (i ell també ho sap, el punyetero) que alguns (i algunes) no m'estimarien tant si en Cabezón no fos amic meu. Són tan complicades les relacions humanes! Fins aviat. Sigueu molt feliços.
P.S.
Ah! Per si algú ho ignora encara, en Cabezón és un Volkswagen Polo amb les lletres C(a)B(e)Z(on) a la matrícula.
"Peut-être ne serai-je pas d'accord avec ce que tu dis, mais je défendrai toujours ton droit à le dire."
Ah! Per si algú ho ignora encara, en Cabezón és un Volkswagen Polo amb les lletres C(a)B(e)Z(on) a la matrícula.
"Peut-être ne serai-je pas d'accord avec ce que tu dis, mais je défendrai toujours ton droit à le dire."
Voltaire
0 comentaris:
Publica un comentari