Un temps enrere vaig iniciar la revolució en el vestir. Recordo que era el moment de l'eclosió popera, de la culminació dels fashions i dels pijos liberals estil Tommy Hilfigher amb bambetes de colors. I què vaig fer jo entre tants arcs iris i tantes estridències: Llarg abric negre, botes negres amb sivelles platejades, pantalons negres o grisos, de vegades amb ratlles, jerseys negres, camises fosques o totalment blanques, sense botons al coll, amb els punys descordats per a que semblessin antiquades, llargues bufandes negres... La reacció dels altres no es va fer esperar: allò era antic, passat de moda, del segle XIX, victorià... "Has llegit massa Wilde i Lord Byron", em deien, "sembles un personatge de les germanes Brontë, un vampir de Lovecraft o Polidori"... No he amagat mai com m'agradaven aquestes comparacions, però sempre vaig saber del cert que jo no em limitava a recordar el passat, sinó que el revivia: Estava fent reviure els dies de la Poesia avui, ara!
I avui, ara tot just fa un moment he arribat a casa i he obert el suplement EP3 (antic El País de las Tentaciones) de El País de divendres passat... I què hi he vist a la secció de tendències? "El oscuro poder del estilo victoriano" S'han acabat les floretes i les coloraines, ara toca baixar al cor de les tenebres. No ens espantem: No es tracta de tornar-se gòtic i anar a concerts de Marilyn Manson, no, jo mai no he arribat a aquests extrems de mal gust. Es tracta de: "Los hombres mantienen un aspecto heredado del romanticismo pero reforzado por grandes abrigos e incluso exagerados sombreros. Trajes de chaqueta a lo Oscar Wilde, camisas con chorrereras, zapatos o botas de piel oscura, mucho terciopelo y un toque de fantasía en las bufandas". Què diuen ara aquells que van acusar-me d'antiquat? Vaig sentir-me dir que vivia al segle XIX... però no, jo ja vivia al segle XXI eren ells els que encara vivien al segle XX. Ho veieu com jo sempre he estat davant del temps?
L'estil victorià és el que jo, amb molta calma i perseverància, he estat construint durant dos hiverns. Sóc un profeta, he estat anunciant el renaixement estètic d'Europa: Mort a qualsevol tendència que provingui dels Estats Units! El nord de la nostra brúixola és Londres. El futur és allà on sóc jo. Fins aviat. Sigueu molt feliços.
I avui, ara tot just fa un moment he arribat a casa i he obert el suplement EP3 (antic El País de las Tentaciones) de El País de divendres passat... I què hi he vist a la secció de tendències? "El oscuro poder del estilo victoriano" S'han acabat les floretes i les coloraines, ara toca baixar al cor de les tenebres. No ens espantem: No es tracta de tornar-se gòtic i anar a concerts de Marilyn Manson, no, jo mai no he arribat a aquests extrems de mal gust. Es tracta de: "Los hombres mantienen un aspecto heredado del romanticismo pero reforzado por grandes abrigos e incluso exagerados sombreros. Trajes de chaqueta a lo Oscar Wilde, camisas con chorrereras, zapatos o botas de piel oscura, mucho terciopelo y un toque de fantasía en las bufandas". Què diuen ara aquells que van acusar-me d'antiquat? Vaig sentir-me dir que vivia al segle XIX... però no, jo ja vivia al segle XXI eren ells els que encara vivien al segle XX. Ho veieu com jo sempre he estat davant del temps?
L'estil victorià és el que jo, amb molta calma i perseverància, he estat construint durant dos hiverns. Sóc un profeta, he estat anunciant el renaixement estètic d'Europa: Mort a qualsevol tendència que provingui dels Estats Units! El nord de la nostra brúixola és Londres. El futur és allà on sóc jo. Fins aviat. Sigueu molt feliços.
"Peut-être ne serai-je pas d'accord avec ce que tu dis, mais je défendrai toujours ton droit à le dire."
Voltaire
0 comentaris:
Publica un comentari