Sembla que finalment comença a fer fred de debò. Aquesta tarda he sortit de la unviersitat i m'acompanyava un aire gèlid que feia volar el meu llarg abric negre al voltant de la meva magnífica bicicleta. M'anava mirant de reüll, reflectit als aparadors de les botigues, i hagués semblat un autèntic vampir si no fos perquè els vampirs no es reflecteixen. He pujat tot el Paral·lel fins la Plaça Espanya i d'allí m'he enfilat per l'avinguda de Maria Cristina fins arribar al Caixafòrum. És tan teatral la pujada a Montjuïc!
Un cop al Caixafòrum m'he perdut una estona entre els detalls decadentistes de Sigfred Bing i després he anat a la cafeteria, a prendre una enorme tassa de tè de Bali. Ha estat aleshores quan el meu estòmac m'ha recordat: "No ets pas un déu! Ets mortal!" i m'he vist obligat a anar a aquell lloc tan poc poètic anomenat lavabo.
El lavabo del Caixafòrum, però, no és un lavabo qualsevol: una vellutada veu femenina va amenitzant l'operació amb petits comentaris. Només entrar he escoltat: "Vous savez où vous allez" i tant que ho sabia... He anat fins a l'últim lavabo i quan era a punt d'obrir la porta la veu ha tornat: "Ce choix c'est le bon", gràcies, és tranquil·litzant saber que no errem el lloc (mai millor dit, perquè els francesos fins en diuen 'le lieu'). "Vous avez un plan", ha continuat la veu, però no estic segur que de cagar se'n pugui dir un pla (excepte que en diguem pla d'evacuació, és clar). I la senyoreta i jo hem discrepat totalment quan ella ha dit: "vous controlez votre corps", perquè en aquell moment era el meu cos que em controlava a mí. Malgrat tot, no he pogut evitar donar-li la raó quan deia: "Vous savez ce qui arrive". I en el moment culminant va la mademoiselle i diu: "c'est beau!"; aquí he estat segur que era de la dinastia dels Sade, de la branca escatològica, per ser més precisos. "Vous êtes aimé" ha afegit, quines coses que hem de fer per a que ens estimin...
Un cop m'he desfet de l'enorme pes que duia a sobre he sortit del WC i he anat fins al rentamans. Era impecable, tot metal·litzat. Després de rentar-me les mans m'he observat detingudament al mirall. "Vous avez de la confiance" deia la veu. He vist el cabell minuciosament pentinat per a que sembli despentinat, els ulls espurnejants, la barba de tres dies, els pòmuls lleugerament agressius que combinats amb el jersei de coll alt donen a la cara una expressió condescendent... "Vous êtes parfait", ha dit la francesa tota complaguda.
Estimats amics, els dandis poden ser de qualsevol tipus, fins i tot poden explicar les seves defecacions en públic; però hi ha una regla d'or que tot dandi ha de complir: viure i morir davant el mirall. "Votre action est importante" ha dit la veu per acomiadar-se. Bé, això per descomptat: Només quan actuem som lliures. Fins aviat. Sigueu molt feliços.
"Peut-être ne serai-je pas d'accord avec ce que tu dis, mais je défendrai toujours ton droit à le dire."
Voltaire
0 comentaris:
Publica un comentari