Vam sortir més tard del previst per culpa meva... per què serà que els déus m'han condemnat a ser impuntual? Tard o d'hora, el cas és que vam creuar Catalunya sota un cel copiat d'un quadre de Turner i cap al migdia ja érem a la Garrotxa, un troç d'Irlanda o de Galícia que fa molt temps es va perdre i va venir a parar a tocar del Mediterrani. Vam deixar el cotxe al costat d'una ermita romànica i ens vam endinsar en aquell "verd com d'aigua endins, profond i clar". De tant en tant ens creuàvem amb alguns excursionistes, tots fent el camí en el sentit contrari, només nosaltres anàvem à rebours... en tots els sentits, ja que tothom duia roba d'esport i bambes, mentre que nosaltres arrossegàvem els nostres llargs abrics per sobre una magnífica catifa de fulles mortes. Semblàvem sortits de l'altra banda del temps: Lord Byron, Percy Shelley i Mary G. Shelley... dos poetes guiats per la seva musa; una musa curiosa aquesta nostra, perquè en lloc de ser distant i artificial és natural i propera. I allí, a la fageda d'en Jordà ens va agafar aquell "dolç oblit de tot el món" i l'Esperit crida per boca de l'ànima: "Oh companyia! Oh deslliurant presó!"
És la boira que convida a la fantasia: no hi ha res tan eròtic com la boira de la mateixa manera que res no és tan pornogràfic com el Sol. I aquella boira fantàstica ens va dur fins a Besalú, aquell petit poble de pedra arrencat de les pàgines de la història. Els seus carrers han vist Orlando embogir d'amor per la pèrfida Angèlica i han recollit les llàgrimes d'Alcina després que Ruggiero l'abandonés. Ara dos cavallers d'aspecte lleugerament somiador creuen el llarg pont de pedra i s'arriben fins al portal de la muralla: Obriu les portes! Deixeu pas a la princesa que duu la primavera a la mirada i la tardor als cabells!
Però no només de Bellesa viuen els homes... i és per això que a Besalú ens vam veure obligats a devorar dos fuets i un formatge de Brie; mentre llegíem els Himnes a la Nit de Novalis, això sí: "Limitat és el temps de la llum, però sense temps i sense espai és l'imperi de la Nit; eterna és la duració del Somni". Etern és el silenci, eterna és la verdor. Etern és tot el que és, perquè el que és de debò és fora del temps. Fins aviat, estimades amigues i estimats amics. Sigueu eterns o efímers, però sigueu molt feliços.
"Peut-être ne serai-je pas d'accord avec ce que tu dis, mais je défendrai toujours ton droit à le dire."
Voltaire
0 comentaris:
Publica un comentari