LORD CAVERSHAM: No sé com pots suportar la societat de Londres; no és més que una colla de nous rics que no parlen mai de res.
LORD GORING: M’encanta parlar de res, pare, és l’únic tema sobre el qual ho sé absolutament tot.
LORD CAVERSHAM: Això que dius és una paradoxa; detesto les paradoxes.
LORD GORING: Jo també, pare, jo també... De fet, crec que tothom és una paradoxa i això fa que la societat sigui tan evident.
LORD CAVERSHAM: Sempre entens tot el que dius?
LORD GORING: Si m’escolto atentament, sí.
Oscar Wilde, Un Marit Ideal (1895)
I si és veritat que tothom és una paradoxa? No seria estrany perquè, al capdavall, Lord Arthur Goring era un dandi i els dandis, ja se sap, no menteixen mai... Recordo les reaccions de la caverna madrilenya quan Gas Natural va anunciar la OPA sobre Endesa; Esperanza Aguirre va ser qui millor va expressar l'estat de la qüestió: "se quieren llevar Endesa fuera de España". Pocs dies després, una operació encapçalada per Florentino Pérez impedia que Fenosa caigués en mans d'Amancio Ortega i Caixa Galicia. No em digueu que això no és deliciosament paradoxal: D'una banda tremolen només de pensar que Catalunya i Galícia puguin marxar d'Espanya, però no paren de recordar-nos que no som Espanya.
LORD GORING: M’encanta parlar de res, pare, és l’únic tema sobre el qual ho sé absolutament tot.
LORD CAVERSHAM: Això que dius és una paradoxa; detesto les paradoxes.
LORD GORING: Jo també, pare, jo també... De fet, crec que tothom és una paradoxa i això fa que la societat sigui tan evident.
LORD CAVERSHAM: Sempre entens tot el que dius?
LORD GORING: Si m’escolto atentament, sí.
Oscar Wilde, Un Marit Ideal (1895)
I si és veritat que tothom és una paradoxa? No seria estrany perquè, al capdavall, Lord Arthur Goring era un dandi i els dandis, ja se sap, no menteixen mai... Recordo les reaccions de la caverna madrilenya quan Gas Natural va anunciar la OPA sobre Endesa; Esperanza Aguirre va ser qui millor va expressar l'estat de la qüestió: "se quieren llevar Endesa fuera de España". Pocs dies després, una operació encapçalada per Florentino Pérez impedia que Fenosa caigués en mans d'Amancio Ortega i Caixa Galicia. No em digueu que això no és deliciosament paradoxal: D'una banda tremolen només de pensar que Catalunya i Galícia puguin marxar d'Espanya, però no paren de recordar-nos que no som Espanya.
Alguna cosa similar deu passar amb això de l'Estatut. No han trigat a posar-se en marxa furibundes campanyes contra els productes catalans. No m'estranyaria gens que moltes famílies de Castella brindessin aquest Nadal amb Burbujas Cantosán o Sidra el Gaitero, en lloc de fer-ho amb Codorniu o Freixenet. Ja s'ho trobaran quan els surtin les úlceres d'estómac... però alguna cosa em diu que, paradoxalment, aleshores vindran a operar-se als hospitals de Catalunya.
És ara que tenen sentit ple les paraules de Lord Goring: Com més "paradoxals" són, més "evidents" són les seves intencions... I això que una ciència tan entronitzada com la lògica sempre ens ha dit que evidència i paradoxa van per camins molt separats; però només ens cal "escoltar atentament" per adonar-nos que la ciència sempre menteix i que els dandis sempre diuen la veritat.
0 comentaris:
Publica un comentari