dimecres 18 de maig de 2005

Apol·lo i Dionís

No us sembla sorprenent el migdia? És un moment realment màgic: Els raigs del Sol cauen totalment perpendiculars sobre nosaltres, mirem on mirem només hi ha llum i no hi ha lloc per a les ombres. Apol·lo regna en la seva plenitud. I, malgrat tot, en aquell moment ens envaeix una son estranya que sovint és molt més fructífera, molt més visionària, que la son nocturna. Dionís acaba d'irrompre impetuosament en el reialme d'Apol·lo. La Nit es fa senyora del Dia per recordar-nos que no hi ha llum sense foscor, que no hi ha conscìència sense costat obscur de la consciència.

I la mitjanit? No us sembla sorprenent la mitjanit? Tot és foscor, la Raó és cega i és la Intuïció qui la guia per l'abisme. Limitat és el temps de la Llum però sense temps i sense espai és l'imperi de la Nit... I, malgrat tot, no són poques les nits en les que la Lluna trenca l'obscuritat, en les que Apol·lo es fa amo i senyor del regne de Dionís. La Lluna és l'esperit apol·lini descendint al cor de les tenebres.

Però, per què? Per què hi ha Lluna? Perquè un dia els homes van prendre consciència que el Sol sortia i es ponia per ells, oblidant que també ells existien per a la sortida i la posta del Sol. En altres paraules, els homes van proclamar-se déus i els déus van ocultar-se. Aleshores, aquells el destí dels quals era portar als homes un missatge dels déus, aquells que havien de brillar com el Sol perquè havien d'il·luminar la humanitat, es veuen forçats a descendir a la cara dormida de la Natura. Aquells que havien de ser apol·linis han de ser també dionisiacs.I què li passa a l'esperit apol·lini que s'endinsa en el cor de les tenebres? Que portarà un missatge dels déus; però dels déus ocults, adormits... no serà un missatge per als homes del seu temps, sinó per a una humanitat que està per venir. L'apol·lini que és també dionisiac és el portador d'un missatge diví per a un poble sord; un poble que el considera boig. Per això no és cap casualitat que als esperits apol·linis que es consagren a la Nit se'ls anomeni "llunàtics".

1 comentaris:

Anònim ha dit...

"Només creuen en el diví els qui ho són" Hölderlin