De Nos, Iago Andreu Sotelo, a Vos, Isabel II de Windsor, Reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, cap de la Commonwealth i de l'Església d'Anglaterra,
Majestat,
Si a un indigne ciutadà espanyol que no ha tingut la fortuna de néixer sota la magnanimitat del vostre ceptre li és permés demanar-vos alguna cosa voldria que reconsideréssiu la vostra política pel que fa a les vostres antigues possessions del nord d'Amèrica. Aquesta petició neix de la minuciosa observació de la deriva política dels EUA en els darrers anys. ¿Com pot ser que un poble en ple exercici de les seves facultats sobiranes triï per President a un bàrbar analfabet disposat a matar mig món per subjugar l'altre mig, que ha dut el dèficit econòmic a límits fins ara desconeguts i que ha mentit i enganyat als seus compatriotes? L'única conclusió racional a la que podem arribar és que aquest poble, els EUA, no pot governar-se per sí mateix. El vostre avant-passat, el rei Jordi III, sàviament aconsellat pel Primer Ministre Sir William Pitt el Jove va creure convenient reconèixer la independència de les 13 colònies, pensant que era el millor per a elles, per Anglaterra i per al món. Però els 200 anys de vida independent dels EUA demostren tot el contrari. Ja va siguent hora que Anglaterra recuperi el que era seu i mai no hauria d'haver deixat de ser-ho.
En nom d'Europa, de l'elegància, de la civilització, del bon gust i de la bellesa us imploro que feu tot el possible per reconquerir, per subjugar, per orpimir, si convingués, aquesta ex-colònia belicosa que durant massa temps ha cregut que podia governar-se fora del dolç jou de la vella Anglaterra. A més, també seria convenient reclamar-los les quotes vençudes i no pagades de l'impost del te des de 1776; amb els corresponents interessos legals i en lliures esterlines, evidentment.
Considereu la meva missiva com una humil exhortació, com un consell si voleu. No podeu deixar passar aquesta oportunitat per a que Anglaterra trobi, després de tant de temps, el seu redemptor. No puc expressar amb quin amor seríeu rebuda en tots aquells territoris que han patit els atacs dels bàrbars, amb quina sed de venjança, amb quina ferma lleialtat, amb quina devoció, amb quines llàgrimes... Quines portes se us tancarien? Quins pobles us negarien obediència? Quina enveja s'oposaria als vostres plans? A tots els fa fàstig aquesta tirania. Assumiu, doncs, aquesta empresa amb l'ànim i amb l'esperança amb que s'assumeixen les empreses justes amb la finalitat que sota la vostra tutela es vegi ennoblida la humanitat i es faci realitat el que prediu la cançò: Rule Britannia, rule the waves and Britons never never shall be slaves.
0 comentaris:
Publica un comentari