Durant tres mesos ha despuntat l'aurora i s'ha cobert de porpre el crepuscle sense que jo us escrivís cap e-mail. Perdoneu l'excés de romanticisme, però és que he estat tocant uns Nocturns de Chopin i jo quan toco Chopin em sento com si hagués estat plorant per pecats que no he comès i lamentant-me per tragèdies que no són les meves. Aquest estat és ideal per escriure, sobretot quan saps que una dolça guerrera comparteix amb tu la lluna plena...
I la lluna des del seu carruatge d'argent em recorda que fa uns mesos vaig llegir en alguna publicació esnob que la metrosexualitat era una nova forma de dandysme i la comparació va semblar-me intolerable. La metrosexualitat és aquesta onada hetero-gay que ha envaït part de la població masculina: homes sentimentals que es depilen, es posen cremes, es pasen hores davant el mirall, cuinen bé... Aparentment podríem associar-ho amb cert tipus de dandy: amb aquell que es posa un girasol a la sol·lapa i dina a la taula menys discreta del Ritz fent ostentació de la seva ambigüitat. Però només aparentment. A més, també hi ha l'altre dandy: el que es vesteix com Goethe i Lord Byron i es deixa torturar per una "belle dame sans merci". És clar que els dandies es preocupen del seu aspecte i també es miren en un mirall enorme: la societat. Però el dandy és l'heroi de la decadència, mentre que el metrosexual és advocat, economista o qualsevol altra cosa igualment tediosa. El dandy sembla frivol, però és terriblement profund; el que passa és que és com un nen i no pot evitar jugar amb les paradoxes. El dandysme culmina quan s'és capaç de dir amb tota sinceritat: "l'únic pecat és la superficialitat; tot allò que està realitzat està bé". I a alguns els cal destroçar-se les mans destrenant cordes a la presó per arribar a aquesta sàvia conclusió.
El metrosexual corre darrera el plaer, i també el dandy; però si es vol ser un dandy autèntic i no quedar-se en un simple esnob, cal ser capaç de veure la bellesa en el dolor propi; una bellesa més autèntica, perquè el dolor mai no porta màscara. El dandy és el rossinyol que canta tota la nit amb una espina de roser clavada al pit per tal que el metrosexual tingui una rosa roja per a regalar a la seva promesa; i només li demana una cosa: "sigues un veritable enamorat"... i el metrosexual tira la rosa al terra i un carro li passa per sobre. El dandy està disposat a donar la seva vida per una causa, mentre que el metrosexual està disposat a vendre la seva per un preu. Ambdós estan en el mateix femer, però només el dandy mira les estrelles. Bé, això és tot; fins aviat estimats dandies i estimades darlings.
0 comentaris:
Publica un comentari