La caritat? Al fons i a la dreta

Fa uns mesos anava caminant pel carrer Ausias Marc i un parell de dones se'm van acostar demanant caritat. Jo devia tenir un bon dia i vaig decidir donar-los alguna cosa. Però quan vaig agafar la cartera: horror! només tenia un bitllet de 100 €. Aleshores vaig dir a aquelles dues dones: "ho sento, però no tinc canvi". En sentir allò les captaires (que, a més, estaven una mica desquiciades) van començar a cridar: "descambie señor, descambie!". Jo tenia pressa i no tenia ganes de descanviar així que vaig accelerar el pas en direcció a Urquinaona. Elles corrien darrera meu i continuaven dient "descambie, por favor!". Tothom ens mirava. Si hagués tingut un retrat on amagar els meus crims les hauria escanyades allà mateix. Però més enllà dels sentiments viscerals del moment, vaig pensar que alguna cosa dolenta havia de tenir la caritat.

Vaig estar donant voltes a la qüestió i finalment vaig trobar la solució: fer caritat està molt malament, perquè fer caritat és de dretes. D'entrada sembla que amb la caritat s'intenten corregir les desigualtats socials; però això és fals, perquè qui fa caritat continua estant en una posició de domini sobre qui la rep perquè el donatiu és voluntari i qui el fa pot deixar de fer-lo quan vulgui. Però, a més de no tenir cap efecte positiu, té un enorme inconvenient: camufla la lluita de classes. Amb la caritat persisteix la dominació dels que tenen més, però als que tenen menys els sembla que aquesta dominació ha desaparegut o s'ha atenuat. En certa manera, també la caritat és l'opi del poble. Tot això des d'un punt de vista polític i econòmic. Pitjor parada queda encara la caritat quan l'analitzem des de l'òptica moral. La caritat és doblement immoral, perquè consisteix en usar la propietat privada per amagar els danys causats per l'establiment de la propietat privada... i per netejar-se la consciència per aquests danys.

Si portem l'anàlisi a les darreres conseqüències haurem de concloure també que anar vestit amb roba barata podent portar roba cara també és de dretes. Des d'una perspectiva populista s'ha dit sempre que anar vestit amb roba cara és de dretes; però també Mussolini va anar a collir blat entre els pagesos i ningú s'atreveix a dir que fos d'esquerres. Aquesta visió populista de la indumentària podria tenir dos arguments a favor: El primer, que amb els diners que costa la roba cara es poden fer obres de caritat, però ja hem vist que la caritat és doblement immoral i de dretes. El segon argument seria que portant roba cara s'augmenten les desigualtats socials. Però això no és cert, les desigualtats hi són es porti la roba que es porti, perquè és la capacitat econòmica de poder portar roba cara o no la que marca la desigualtat. Per tant, portar roba barata podent portar roba cara és amagar les desigualtats existents, és negar la lluita de classes per intentar adormir-la; és a dir: el que sempre ha fet la dreta.

Uff!!! això és tot. Vaig a buscar una boutique d'Armani per prosseguir amb la Revolució Comunista. Fins aviat. Sigueu molt feliços.